Sobre el celler del Castell del Remei

El celler Castell del Remei es creà el 1860, aproximadament, coincidint amb l’adquisició de l’emblemàtica finca per part de la família Girona, promotora de la instal·lació. No obstant, l’any 1780 és la data en què apareixen ja indicis en la finca històrica d’elaboració de vi. El Castell del Remei fou el primer celler en embotellar amb marca pròpia a Catalunya i, actualment, és la cinquena marca de vi més antiga de l’Estat espanyol. Així mateix, va ser pioner a la Península Ibèrica en la importació de ceps francesos introduint les varietats Semillon i Cabernet Sauvignon.

Es tracta d’una superfície total de 6.000m2 i consta de diverses naus, entre les que destaca la Sala Gran de bótes, on es fa la criança en fusta de roure francès i americà, amb una volta que constitueix la mostra més àmplia de l’estil arquitectònic català. En l’antiga entrada principal, després del passadís de bótes grans de fusta i ciment, s’hi pot llegir el lema de la casa Girona “L’home fa la casa; la casa fa l’home”, accés pel qual s’arriba fins a la sala del quadre de retrat anònim i diplomes atribuïts al celler des de l’inici de la seva trajectòria, on també s’observa a terra la marca dels antics rails pels que desfilaven les vagonetes. També val a destacar la rampa d’accés des de l’exterior, que s’utilitzava antigament per entrar el raïm en verema, amb estris de l’època. Una altra sala de reserva, a banda de les naus comunicants, són el Celler Barcelona dedicat al vi blanc. També es poden visitar la Sala de Vinificació, on es troben la premsa i els dipòsits d’acer inoxidable, la Sala d’Embotellat i la Sala d’Expedició de producte acabat.

Actualment, el celler dirigit per l’empresari vitivinicultor Tomàs Cusiné, té tres gammes de producte representades en els vins Gotim Blanc, Gotim Bru, Oda Blanc, Oda Negre i 1780, amb una gran activitat exportadora destinada a més de quaranta països de quatre continents.

Un nou cavall per pastura a l’estany l’estany d’Ivars i Vila-sana

Un nou cavall per pastura a l’estany l’estany d’Ivars i Vila-sana

Els cavalls de pastura és una opció molt interessant per a potenciar la biodiversitat dels espais naturals. En efecte, a l’estany d’Ivars i Vila-sana des de l’any 2009 un parell de cavalls, cedits pel Parc Natural del Delta de l’Ebre i de l’anomenada raça de la Camarga, pasturen el canyissar de depuració. 

Aquest canyissar és un hàbitat molt característic i important de l’estany perquè acull nombroses espècies d’ocells que hi troben refugi i alimentació. Però també representa un sistema de filtre natural de l’aigua d’entrada. I és que la circulació de l’aigua per aquest canyissar, assegura una reducció de la càrrega de nutrients i per tant millora la qualitat del sistema natural. El canyís que hi creix però crea una comunitat molt uniforme i densa, que requereix d’anar-la segant i retirant periòdicament, per tal que continuï realitzant la funció de filtre natural. Així és quan els cavalls amb la seva acció de trepig i pastura contribueixen a diversificar l’hàbitat i reduir la quantitat de matèria vegetal, generant clarianes i en definitiva afavorint l’ambient perquè més espècies d’invertebrats i ocells hi tinguin encara millors condicions. 

A l’estany podem destacar per exemple la mallerenga de bigotis, que és una espècie molt amenaçada a Catalunya, que viu en canyissars vells inundats i amb clarianes o sectors més oberts. Fins no fa molts anys era un reproductor localment comú al delta de l'Ebre i més escàs als Aiguamolls de l'Empordà. Actualment, la mallerenga de bigotis es dóna per extingida tant al delta de l'Ebre com als Aiguamolls de l'Empordà, essent la població reproductora d'Utxesa juntament amb la de l’estany l'única coneguda a Catalunya. Es posa així de de manifest la importància d'aquest espai per a la conservació de la biodiversitat, i evidencia l’eficàcia de la seva gestió amb el manteniment d’àmplies zones de canyissar embassat. 

Actualment la zona de pastura del canyissar de depuració de l’estany d’Ivars i Vila-sana ocupa una superfície de 5 hectàrees, delimitada per una tanca de fusta perimetral i amb un màxim de 25 centímetres d’inundació. Si bé es disposa de dos cavalls de pastura, s’ha constatat que un altre exemplar aconseguiria millorar encara més les condicions de l’hàbitat. A la vegada que representa un atractiu pels visitants de l’estany. Així, s’ha plantejat la necessitat d’incorporar un altre cavall procedent del Parc Natural del Delta de l’Ebre i de la mateixa raça de la Camarga. Per tal d’assumir part de les despeses de transport, control veterinari i adequació de l’espai s’ofereix la possibilitat d’apadrinar aquest cavall col·laborant amb una petita aportació econòmica per a fer-ho possible. 

 Toni Costa

Director tècnic de l'Estany d'Ivars i Vila-sana

 Cavall a estany (c) Joan Cassini

Mallarenga de bigotis (c) Anna Varea